ELS QUIMICS TORNEN A DEMOSTRAR EL SEU POTENCIAL A TARRAGONA
Quan un equip és superior quasi sempre guanya. Si a més sap patir gràcies a l’esperit de sacrifici i ajuda dels jugadors, aleshores no pot perdre. I si s’entrena amb el coratge i les ganes de tots el components de la plantilla i assistències massives el resultat només pot ser la victòria.
I això és exactament el que va passar el dissabte al migdia al camp de La Laboral de Tarragona, un Químic que ha demostrat estar a un nivell superior al de seu amfitrió.
El cert és que m’esperava un partit molt diferent al de la primera fase de la lliga, amb un CR Tarragona molt motivat i exercint una fortíssima pressió des del primer minut. I ho pensava perquè cal recordar que en aquella ocasió els “voltors” van acabar la primera part perdent 0 a 27, i en canvi la segona part van jugar amb molt més entusiasme i dominant el joc fins a acabar amb un resultat final de 14-34.
Però a la hora de la veritat, el domini dels d’Horta-Guinardó es va fer palès des del primer moment. La defensa local va aguantar set minuts els atacs del QUIMIC, fins que precisament en aquest minut en Pascual va trobar l’espai entre la línea tarragonina i va fer el primer try del partit. La Piconadora de Taxonera va fer una feina extraordinària a Tarragona a un camp que no li porta gaires bons records, ja que en el darrer partit va patir una lesió que el va obligar a perdre’s els dos següents enfrontaments.
En aquesta fase del partit els QUIMICS bellugaven bé la pilota a mans i tenien possessions prou llargues com per a estar tranquils gràcies al domini del joc. Aquest domini va trobar recompensa només cinc minuts després, quan en Jan, aprofitant una molt bona jugada d’obertura fins a la banda i sense que la puntada de peu del 14 local ho pogués evitar, encara la directa fins a deixar la pilota plantada sota els pals. Targeta groga pel tarragoní, i l’Arnau Rossell transforma el posterior xut a pals amb un drop de fàcil execució pel seu talent (0-12).
A partir d’aquest moment el partit va entrar en una dinàmica diferent. Els químics dominaven molt bé les melés, amb una primera línea formada per en Guillem González i l’Arnau Rossell a la posició de pilars, i en Ruben Castellet de talonador, però patien més del compte a les touches, demostrant certa descoordinació (realment molt millorable aquest aspecte del joc als entrenaments) al aixecar la primera torre, el que propiciava que les patades per sortir de 22 metres no aconseguissin l’efecte desitjat, ja que els de La Laboral recuperaven la possessió a la touche.
Els de Tarragona van començar a pressionar més el joc dels jugadors químics, però aquests es defensaven bé i no permetien l’avanç dels locals. Fins que sobre el minut 20 en Pascual va “piconar” amb un placatge dels que aixequen al públic del seient a un jugador rival. L’àrbitre va interpretar que el placatge havia estat alt i li va mostrar la targa groga. Malgrat no estar d’acord amb la decisió, en Pascual es va passar 10 minuts veient el partit des de sota els pals, circumstància que els nois de Tarragona van aprofitar per fer el primer try del partit pels locals. (5-12) No van aconseguir els dos punts addicionals.
A partir d’aleshores i fins al final de la primera part, domini químic sobre un Tarragona que no podia frenar el joc en equip demostrat el dissabte al davant d’una nombrosa afició que es va desplaçar amb els jugadors. (Es bonic veure que l’afició del QER superava en numero a la dels locals, demostrant el grau d’implicació de tothom).
La primera part acaba amb una marca (marca de la casa) de La Piconadora que culmina una jugada de possessió molt llarga dels quimiquets que faciliten un ú contra ú perfectament aprofitat per aconseguir el tercer assaig químic del partit (5-17).
Final de la primera part. I tal com va succeir en el partit de la primera fase, a la segona la pressió dels jugadors de la ciutat imperial va ser esbromadora. La primera cortina dels “voltors” no permetia als barcelonins sortir de la seva línea de 22, però dissabte (malgrat no estar gaire afortunats en els placatges) estaven disposats a lluitar totes i cada una de les jugades, i realment es van deixar la pell al camp.
Destacar com a mostra del coratge de tot l’equip una jugada en que el Tarragona fa circular la pilota fins a l’ala, que entra dins de la zona d’assaig a prop de la bandera i recorre tota la zona amb la intenció de plantar-la sota pals. Ningú no el segueix.
Perdonin, he dit ningú?...
Els Químics no es rendeixen, i en Martí Barceló “perd el cap” i empren una carrera boja en persecució del rival i demostra que res no és impossible si no s’intenta. Just en el moment en que anava a plantar la pilota per fer el try, arriba el placatge i amb ell la pilota li cau de les mans al jugador local. Objectiu complert i en Martí no és conscient del que ha fet fins a que la resta de companys el feliciten mentre s’aixeca de terra.
Com deia, el dissabte la consigna era lluitar-ho tot. Fins i tot allò que és indefensable.
L’assedi va durar 17 minuts, i sorprenentment va acabar quan en una jugada després d’una melé a 5 metres de la línea de marca química amb introducció per Tarragona, el mig de melé entrega la pilota al talonador rival que aprofitant la seva força intenta trencar la defensa aferrissada dels químics sense aconseguir-ho. No només és placat, si no que a més a més els visitants recuperen la possessió i la pilota arriba a en Jan que es troba la porta oberta, veu que darrera la primera cortina dels locals no hi ha res més i engega una carrera des del mig camp fins a la línea de try. Nou assaig químic i en Marc GT que s’estrena com a xutador transformant el xut a pals posterior (5-24).
I aquí es va acabar el partit i el patir.
Els xavals van bellugar la pilota sempre amb molt criteri (com es nota el resultat dels entrenaments tan nombrosos) i en el joc de davantera mai no es van arrugar. La següent marca va ser conseqüència d’una molt bona jugada de recolzaments continus entre el Dani, que a la segona part va fer de talonador, i en LLuc, en funcions de pilar (com s’entenen aquest parell), i en traspassar la línea de 22 metres van fer arribar la pilota a l’Omar que amb la força i determinació de sempre va dur la pilota a la zona de “in goal”, aconseguint un try que feia justícia a la seva categoria. Els que com jo l’hem vist començar i el seguim ara no deixem d’al·lucinar amb la seva progressió. (5-29).
I poc després, jugada enmaranyada sobre la línea de cinc metres del Tarragona. Minuts d’insistents atacs Químics, i al final Gustavo rep la pilota i a l’estil dels “gordos” fa una marca travessant la defensa contraria. Es placat, però s’estira i aconsegueix plantar la pilota. (5-34).
I ja per finalitzar el CR Tarragona va fer un darrer i merescut assaig que deixava el marcador final en (10-34).
Final del partit, però el millor estava per arribar....
En recollir l’acta, un servidor es troba a l’àrbitre visiblement emocionat i dient-me que com a seguidor i amant del rugby volia que transmetés als jugadors i al club el seu agraïment pel comportament dels jugadors al terreny de joc, no només durant els 70 minuts (a infantils són 35 per part) sinó inclús després, quan el van anar a saludar i agrair-li la seva feina. Hem va dir que aquests jugadors havien entès ja, sen infantils, l’esperit d’aquest esport. Posteriorment va repetir les felicitacions a l’entrenador i a la “grada jove” que s’havia desplaçat per acompanyar a l’equip.
Estic d’acord amb l’Alex, “això és molt més important que guanyar”. Gràcies a tots per fer-nos sentir tan orgullossos. Que no decaigui la festa!!!!!!.
